L'establiment del front al riu Segre va suposar l'inici del procés de fortificació de Bellvís i els pobles dels voltants. La proximitat del municipi al cap de pont de Balaguer i a la ciutat de Lleida el feien un indret clau, juntament amb el poble de Linyola, a l'hora d'organitzar la defensa d'aquest sector del front.

En cas de desfeta d'aquest front, els municipis de Linyola i Bellvís haurien de ser la següent línia de contenció i cabia la possibilitat de rebre un atac per qualsevol direcció, per tant, l'organització defensiva a Bellvís es va estructurar principalment en dues zones: La primera i més important es va desplegar al sud, a l'entorn del canal i preveient un atac des de Lleida, mentre que l'altra, al nord, es va desenvolupar entorn del riu Corb preveient un atac des de Balaguer.

La zona sud, la més fortificada, aprofitava el traçat del canal com a barrera de protecció i va centrar la defensa entorn els diferents ponts que hi havia sobre aquest, essent llavors els únics passos que permetien superar aquesta enorme barrera. Destaquen la protecció dels ponts dels camins de Sidamon i de Bell-lloc amb potents nius per metralladora de formigó de més de 1'2m de gruix de murs que encara es conserven avui dia.

CASTELLANO

El establecimiento del frente en el río Segre supuso el inicio del proceso de fortificación de Bellvís y los pueblos de alrededor. La proximidad del municipio a la cabeza de puente de Balaguer y a la ciudad de Lleida lo hacían un sitio clave, juntamente con el pueblo de Linyola, a la hora de organizar la defensa de este sector del frente.

En caso de rotura de este frente, los municipios de Linyola y Bellvís serían la siguiente línea de contención y cabía la posibilidad de recibir un ataque desde cualquier dirección, por lo tanto, la organización defensiva de Bellvís se estructuró principalmente en dos zonas: La primera y más importante se desplegó en el sur, en el entorno del canal y preparando un hipotético ataque desde Lleida, mientras que la otra, situada al norte, se desarrolló entorno el río Corb y preparando un posible ataque en este caso desde Balaguer.

La zona sur, la más fortificada, aprovechaba el trazado del canal como barrera de protección y centró la defensa entorno a los diferentes puentes que disponía dicho canal, siendo entonces los únicos pasos que permitían superar esta enorme zanja. Destacan la protección de los puentes de los caminos de Sidamon y Bell-lloc con potentes nidos para ametralladora de hormigón de más de 1'2m de grosor de muros que hoy todavía se conservan.

 

ENGLISH

The establishment of the front on the Segre River marked the start of the Bellvís fortification process and the surrounding villages. The proximity of the village to the bridgehead of Balaguer and to the city of Lleida made it a key site, together with the village of Linyola, when it came to organizing the defence of this sector of the front.

In case of breakage of this front, the villages of Linyola and Bellvís would be the next contention line and it was possible to receive an attack from any direction, therefore, the defensive organization of Bellvís was structured mainly in two areas: The first and more important was deployed in the south, in the vicinity of the canal and preparing a hypothetical attack from Lleida, while the other, located to the north, was developed around the River Corb and preparing, in this case, a possible attack from Balaguer.

The southern zone, the most fortified, took advantage of the canal layout as a protective barrier and centred the defence around the different bridges that the canal had, thus being the only steps that allowed to overcome this huge ditch. They emphasize the protection of the bridges of the roads of Sidamon and Bell-lloc with powerful concrete machine gun nests of more than 1'2 meters of thickness of walls that today still are conserved.