Col·legi de la Sagrada Família de Bellvís
Indubtablement, la iniciativa de crear una escola per nenes, en un àmbit rural com el del nostre poble va suposar un canvi i un avenç important per la seva escolarització i alfabetització així com una millora per a la sensibilització cultural de tot el poble, pels actes culturals i religiosos amb què la localitat s’enriquí.
Aquesta escola privada i religiosa de prestigi, estava molt vinculada a la realitat i els interessos del medi social on estava ubicada, Bellvís. Des de l’inici es va fer palès el compromís de les religioses per un aprenentatge de qualitat, sobretot a partir dels anys 60, quan va passar a ser un col·legi lliure adaptat. La tasca educadora que van fer les Germanes de la Sagrada Família fou beneficiosa per a les nenes de Bellvís i per a algunes dels pobles veïns matriculades al col·legi, ja que va contribuir a generar noves oportunitats i les va formar en valors que facilitaven la seva promoció com a persones.
22-12-1894
L’Ajuntament de Bellvís, juntament amb la parròquia i alguns prohoms endegaren la formació d’una Junta Fundadora de Pares que fou la impulsora de la creació d’un col·legi de religioses al nostre poble, amb l’objectiu d’escolaritzar les nenes. Dita Junta va signar un contracte, prorrogable per quatre anys, amb l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell (SFU) e el que l’Ajuntament es comprometia al finançament de l’activitat docent pagant una pensió diària de 4 rals a les religioses. Per a les alumnes l’ensenyament era gratuït
La Junta estava composta per: Mn. Enric Galí (Regent de la parròquia), Sebastià Gilabert (alcalde), Joan Escué, Ramon Aldomà i Francesc Bosch per una part i per l’altra la Superiora General, M. Josepa Oriol Isern.
12-02-1895
Va arribar a Bellvís la primera comunitat de religioses: M. Betlem Abadal com a superiora, Sor Maria Oriol Azorrín, Sor Basilia Bonet i G. Àngela González. Venien acompanyades de la M. General de la Sagrada Família, M. Josepa Oriol i la seva secretària M. Montserrat Campanyà. El viatge de Bell-lloc a Bellvís es va fer en tartana. Les anaren a rebre: l’alcalde, els senyors regidors, la Junta Fundadora de Pares de Bellvís i un gran nombre de vilatans del poble. Tots seguit es dirigiren a l'església, on el Dr. Freixa, Secretari del Bisbe i visitador general de l'Institut de les Germanes de la Sagrada Família, que vingué acompanyant les religioses, oficià una solemne missa d'acció de gràcies. Després, pujaren al cambril a presentar-se a la Mare de Déu de les Sogues i posar-se al seu servei, demanant-li que les protegís en la nova tasca de la instrucció i educació de les noies. S’instal·laren a Cal Bufalà, al carrer Major, casa que seria el seu habitatge i el col·legi.
24-02-1895
S’inicià la tasca educativa i s’inaugurà la capella de Cal Bufalà. Es matricularen 91 alumnes.
28-08-1895
A poc a poc, la gent va anar equipant el col·legi, atenent les necessitats que es presentaven. Les religioses reberen diferents obsequis per a la capella: un calze de la Junta fundadora, un Sagrari de les Sres. Maria Capdevila i Ramona Aldomà i un artístic via crucis de les alumnes. Hi va haver un canvi en la direcció i el càrrec de Mare Superiora l’ocupà M. Josefa Costas.
02-02-1897
Per a les joves que no podien assistir diàriament a classe, es va crear l’Escola Dominical en la que s’hi van inscriure 30 joves.
1899
En finalitzar el 1r contracte, l'Ajuntament decidí retirar la pensió a les religioses. A partir d’aleshores les alumnes van pagar una quota mensual.
1902
El Baró de Castellblanc, a la mort de la seva mare, heretà Cal Bufalà. Fou llavors quan les religioses es traslladaren a Cal Quelo, al carrer del Forn. Era la casa particular de Joan Escué Civit que per tal d’atendre les alumnes, va acomodar les estances de la casa adequant-les a les necessitats de la tasca docent.
10-01-1903
Nova direcció del col·legi. El càrrec de Mare Superiora l’ocupà la M. Consuelo Vives.
08-07-1905
Nova direcció del col·legi. El càrrec de Mare Superiora l’ocupà la M. Norberta Guasch.
18-12-1906
S’inaugurà el nou Col·legi. Les religioses, en veure que el local on estaven no s’ajustava a les necessitats pedagògiques d’una escola nombrosa, decidiren construir pel seu compte un edifici de nova planta. El Sr. Francesc Bosch, de Cal Borràs, donà el terreny generosament, i elles hi bastiren l'edifici.
01-10-1909
Va canviar la direcció del col·legi. El càrrec de Mare Superiora l’ocupà la M. Soledad Pujol.
01-12-1915
Nova direcció del col·legi. El càrrec de Mare Superiora l’ocupà la M. Norberta Guasch.
06-06-1917
Benedicció del conjunt escultòric de l’altar de talla de la Sagrada Família.
27-09-1917
Nova direcció del col·legi. El càrrec de Mare Superiora l’ocupà la M. Soledad Pujol.
Agost 1920
Benedicció del solemne Tridu Pasqual per l’entronització del Sagrat Cor de Jesús a la parròquia celebrat pels pares jesuïtes Fernando Palmés i Mendoza. Aquell mateix any, també es va col·locar i beneir al pati una imatge de la Santíssima Mare de Déu de Lourdes en una gruta construïda a l’efecte.
Octubre 1923
Nova direcció del col·legi. El càrrec de Mare Superiora l’ocupà la M. Enriqueta Marió
Agost 1925
Nova direcció del col·legi. El càrrec de Mare Superiora l’ocupà la M. Cándida Portal.
18-11-1928
Es va inaugurar l’ampliació del col·legi i les obres de reforma de la capella.
Juny 1929
Les religioses compraren un harmònium per a la capella. Actualment cedit a la parròquia.
Setembre 1929
Nova direcció del col·legi. El càrrec de Mare Superiora l’ocupà la M. Leonor Recasens.
Desembre 1931
A instància de les famílies, les religioses ampliaren l'acció educativa del col·legi obrint un jardí d'infants i un parvulari. Era una millora important. S’atenia nenes i nens de 3 a 6 anys.
Setembre 1932
Nova direcció del col·legi. El càrrec de Mare Superiora l’ocupà la M. Arimatea Casasses.
1933
La Llei de confessions i congregacions religioses, aprovada pel govern de la II República, obligà a cercar alternatives legals per poder continuar amb la tasca educativa. Es creà la Societat de Pares de Família, que es responsabilitzà del col·legi convertint-lo en una escola privada laica.
Setembre 1936
Nova direcció del col·legi. El càrrec de Mare Superiora l’ocupà la M. Pietat Casasses.
18-07-1936
A l’inici de la Guerra Civil, les religioses abandonaren l'escola i la seva tasca educativa. Es refugiaren a Cal Quelo, amb la Sra. Tresa Gilavert, vídua d'Escué que les acollí amb valentia. Ella mateixa fou ferida, en obrir la porta, quan els milicians s'hi presentaren per emportar-se'n Mn. Manuel Colom, Rector de Bellvís, refugiat també allí.
01-02-1939
Acabada la Guerra Civil, es tornaren a obrir les portes del col·legi, reprenent les classes amb una matrícula de 275 alumnes.
26-11-1942
Nova direcció del col·legi. El càrrec de Mare Superiora l’ocupà la M. Maria Jesús de Praga.
08-09-1943
Es va inaugurar i beneir la nova taula altar de marbre i el conjunt escultòric de la Sagrada Família destruït durant la guerra civil. Es va pagar amb els ingressos d’una vetllada lírica musical feta al pati del col·legi el juny del mateix any.
29-09-1945
Nova direcció del col·legi. El càrrec de Mare Superiora l’ocupà la M. Patrocinio Puig.
11-10-1945
Nova direcció del col·legi. El càrrec de Mare Superiora l’ocupà la M. Nazaret Brescó.
26-10-1950
Coincidint amb la Festa Major, el col·legi obrí les portes per mostrar una exposició de treballs literaris, pictòrics, de costura i labors. La visitaren la Inspecció d’Ensenyament i les autoritats provincials que l’aprovaren amb èxit.
Fins la meitat del segle XX l'ensenyament que impartien acadèmicament, el completaven amb activitats artístiques de música i pintura. Donaven molta importància al treball manual de la costura, amb el qual les noies aprenien a cosir, brodar i fer autèntiques meravelles amb l'agulla i filigranes de ganxet. Producte d'aquest aprenentatge, són aquelles filigranes de vànoves que tot sovint veiem penjar dels balcons de les cases, ornamentant els carrers en dies de festa. Són les millors banderes de la cultura artística del nostre poble, autèntiques joies treballades amb paciència d'artista, que es guarden i es traspassen a les filles, com un preciós tresor familiar. Cal fer una menció especial a la M. Miquela que durant 22 anys, generació rere generació i punt a punt va fer que gairebé totes les noies tinguessin un gust delicat i distingit, creant una autèntica escola d'art femení.
03-11-1954
Nova direcció del col·legi. El càrrec de Mare Superiora l’ocupà la M. Belén Ramonet.
26-06-1955
Instal·lació i inauguració d’un retaule a la capella obra del senyor Borràs, escultor lleidatà, i decorat pel també artista lleidatà, el Sr Oliva.
25-11-1955
Al bell mig del pati central s’erigí un monument al Sagrat Cor de Jesús que va ser consagrat i beneït en una cerimònia apadrinada per l’alcalde, Sr. Josep Piulats, i la senyoreta Maria Mitjans Colell.
22-12-1959
Festeig i celebració del centenari de la fundació de l’Institut de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell amb actes culturals i la consagració de la taula altar.
Setembre 1961
Nova direcció del col·legi. El càrrec de Mare Superiora l’ocupà la M. Ramona Vilaginés.
25-04-1962
Benedicció de l’estendard distintiu del col·legi. Els padrins foren els infants Francesc Fabregat Talarn i Magdalena Solsona Mitjans.
30-04-1964
Els canvis produïts per la reforma de l’ensenyança modificaren la Llei d’Educació Primària de 1945 i el projecte d’escolaritat obligatòria fins als catorze anys. Sota la direcció de la M. Pilar Casadesús, Mare Superiora que va substituir la M. Ramona Vilaginés, es va donar un gran impuls a l'ensenyament del Comerç i del Batxillerat. Aquell any també es va iniciar el mes de les flors, al maig, amb la benedicció de la Verge Immaculada que presidia els actes marians.
Juliol 1965
Amb la nova Llei de 17 de juliol, el col·legi va passar a ser un centre lliure adaptat. Des d’aleshores, les alumnes, el mes de juny anirien a examinar-se dels quatre cursos de batxillerat elemental a Lleida, per lliure, obtenint molts èxits.
11-11-1969
Nova direcció del col·legi. El càrrec de Mare Superiora l’ocupà la M. Emilia Remendo.
01-10-1970
Nova direcció del col·legi. El càrrec de Mare Superiora l’ocupà la M. Adelina Garanto. Aquell mateix any, el 4 d’agost s’aprovà la Llei General d’Educació (LGE) més coneguda com la “Llei Villar”.
29-06- 1972
Les noves lleis d'educació feren impossible la coexistència de dos centres d'E.G.B. i de B.U.P. al no haver-hi prou escolars per omplir degudament les aules. Per això, les religioses cediren el lloc a l'Escola Nacional i es retiraren de Bellvís.
Foren acomiadades a la Parròquia, lloc on també foren rebudes l'any 1895, amb missa d'acció de gràcies i una festa al pati del mateix col·legi, organitzada per les famílies, amb la participació de la Tuna i l’assistència de les diferents promocions de noies que havien estudiat en dit centre.
Així com al principi hem anomenat la primera comunitat que vingué a Bellvís, és escaient també de recordar l'última formada per les religioses M. Adelina Garanto, Superiora; M. Valèria Mill; M. Ramona Vilaginès; M. Mercè Cornadó; M. Estilita González; M. Maria Mazuelas; M. Dominica Berbel; M. Pietat Pérez; M. Mercè Martín. Val a dir també que en el nostre cementiri reposen set religioses que moriren entre els anys 1903 i 1951.
De les aules del col·legi en van sortir tot de generacions d'excel·lents dones formades per a consolidar les seves vocacions, construir la seva escala de valors així com entendre i enfrontar-se a una realitat complexa fent bé les coses cada dia a la feina, al carrer i a la llar.
Font:
Notas históricas. Colegio de la Sagrada Familia. .
Balagué i Salvia, Germans. Bellvís del Tossal de les Sogues al canal d'Urgell. Fotos: Òscar López.
Mestre Roigé, Esteve; Solé Bonet, Ton (2018). Escoles I Mestres de la Segona República al Pla d’Urgell. Mascançà
Fotos: Òscar López