“La meva llengua ahir parlava, també parla avui i parlarà a l’albada.”
Obeses – Cançó: la meva llengua.
Així ha estat la celebració de la Diada a Bellvís, un acte institucional i popular on s’ha defensat i reivindicat la llengua i la nació catalanes.
El passat 11 de setembre, Bellvís va celebrar la Diada nacional de Catalunya davant del monument del Parc de les Monges, als peus de la senyera.
La jornada va començar amb un esmorzar popular de coca amb xocolata que va aplegar un gran nombre de persones que lluïen senyeres i estelades. Tot seguit, l’alcaldessa, la Sílvia Escalé Farrera va llegir unes paraules aportant un to més formal a la commemoració, entre altres ens deia:
Un any més, reivindiquem més que mai la nostre llengua que passa per hores baixes. I mentre els que fem nació, no la deixem de parlar i transmetre, aquesta viurà. I és que la llengua és memòria, és arrel i és horitzó, és tot allò que ens fa estar vius. En moments difícils, el català sempre ens ha unit com a poble.
Que res ni ningú ens faci creure que és prescindible. Parlar català, viure en català, defensar-lo i transmetre-ho és avui un acte de dignitat, de resistència i d’amor.
I per això, com tants abans que nosaltres, no renunciarem mai a ser qui som ni a parlar com parlem.
Catalunya ha estat històricament capaç de sortir amb impuls i visió de futur de situacions negatives i de dificultats que semblaven insuperables. Ara és temps de llaurar victòries.
Després, representants de l’ajuntament i com a novetat, representants de la Colla gegantera i grallera, van fer ambdues ofrenes al monument.
L’acte ha continuat amb l’actuació del grup “El fil invisible” que han posat veu a diferents poetes catalans com J. Vallverdú, M. Abelló, J. Pedrals, G. Bordons, M. Cabrera, J. Margarit, V.A. Estellés, M. Calafell, L. Noguera, E, Casasses, D. Miquel, L. Llobera, J. Brossa i A. Rispau i Obeses en defensa de la llengua i la identitat catalanes.
Tot seguit la Colla gegantera i grallera han fet ballar els gegants i han interpretat l’himne nacional, els Segadors amb les gralles, que el públic ha cantat des del cor. Per acabar s’han ballat unes sardanes.
Visca la llengua Catalana i Visca Catalunya lliure.
