Una tradició que ha passat de generació en generació i que sens dubte forma part i dona sentit a una part de la història de Bellvís, és l’aparició de la Mare de Déu de les Sogues el 26 d’octubre de l’any 1190. Des d’aleshores la història entre el pagès de Sidamon Joan Amorós i l’aparició de la Mare de Déu de les Sogues, avui patrona del Pla d’Urgell i del municipi, passa de pares a fills i és coneguda per petits i grans. La història explica que, Joan Amorós, pagès de Sidamon, va invocar la Verge quan. Ell i la mula carregada de farina, caigueren al fons del bassal de la Font del Prat de Bellvís, una nit de gran tempesta.

Una vegada salvats, la Mare de Déu li demanà que el poble li fes un Santuari; i perquè el creguessin li deixà la seva mà lluminosament marcada a la cara. Allí on passà tota la història, els de Bellvís, hi van alçar una capella, coneguda per tothom amb el nom del Miracle i que ha estat centre de veneració de tota la comarca. Fins i tot diuen, que als aplecs i pelegrinatges que shi celebraven des de 1.547, hi acudien gent de 40 municipis de diferents comarques, pregant a déu per la pluja o buscant remei per les malalties. Prop del Miracle, al camí de Balaguer, li construïren el Santuari, i tot l’Urgell hi treballà. Aprofitaren les pedres del vell Castell de Sagàs, entre les quals hi trobaren una petita Imatge de la Mare de Déu. Fou inaugurat pel Bisbe d’Urgell Arnau de Preixens, el qual posà el nom de “Mare de Déu de les Sogues” a la Imatge trobada, en record de les sogues tallades per descarregar la mula caiguda i ajuntades de nou per Ella per tornar a lligar els sacs de farina.

És testimoni de tota aquesta història un Pilaret de pedra, que encara es conserva dret després de 8 segles, alçat vora el camí de Balaguer, a uns cent passos del “Miracle”, i que ens indica el lloc on els dos dialogaren. El Santuari, però, després de la desamortització dels convents de l’any 1.835, va quedar desert per molt temps en no comprar-lo ningú a causa del cost elevat que li posà el Govern. Així doncs, els anys passaren i l’abandó va ser notable fins que l’octubre del 1.977, un grup de voluntaris van decidir de tornar a recuperar aquella història soterrada i a poc a poc i fins al dia avui, el Patronat del Casal de la Mare de Déu de les Sogues vetlla per la conservació d’un lloc emblemàtic com és el Tossal de les Sogues i obre les portes a tothom.