Your cart is currently empty!
Notícies
Església Parroquial
Bellvís inicià la construcció del temple parroquial d’estil neoclàssic a principis del segle XIX. És sorprenent com superant tota mena d’entrebancs i vicissituds –entre les quals la Guerra del Francès (1808-1814), que deixaria aquest país devastat i literalment arruïnat– la seva edificació definitiva culminà a mitjan d’aquella mateixa centúria.
Tots els fidels hi col·laboraren i, a excepció dels transports de guix de la Sentiu i de pedra d’Arbeca, la resta de treballs no professionals es feren voluntàriament a jova, és a dir, amb la prestació personal dels veïns. Recent acabada l’obra del temple, Bellvís també visqué una gran contrarietat lligada a la història social del país: les lleis de desamortització, que acabaren amb el convent trinitari de Les Sogues i la marxa de la comunitat religiosa de la població, fet que comportà el trasllat de la venerada imatge de la Mare de Déu de les Sogues a l’església parroquial.
Bellvís no restà indiferent davant els fets ni cercà cap solució provisional a la nova realitat, sinó que resolgué d’ampliar el seu nou temple parroquial construint, amb fons propis, un magnífic cambril on les generacions futures de bellvisencs i devots de la plana poguessin venerar per sempre més la seva patrona, la Verge de les Sogues. Més recentment, es restaurà el temple dels estralls soferts durant la Guerra Civil (1936-1939). En són testimoni, l’ornamentació del cambril i el retaule de l’altar major, la capella del Santíssim i la pintura de tot el temple, així com també, d’altres reformes i embelliments que evidencien irrevocablement que Bellvís és un poble que estima la seva història i serva amb fidelitat els seus costums i les seves tradicions.