Reflexions de l'alcaldessa dels premis Maria Mercè Marçal celebrada aquesta vint-i-vuitena edició a Bellvís a la Boscana.

Hi ha coses que no es podenmesurar, però sí sentir. I divendres, 22 de maig, va ser un d'aquells dies en què vam sentir orgull de poble. Bellvís va acollir l'acte literari més important de la comarca: el lliurament del 28è Premi Maria Mercè Marçal, un guardó de molt prestigi.

En un món que sovint ens convida a córrer, la cultura ens dona eines per entendre qui som, d'on venim i cap a on volem anar. És el fil invisible que uneix generacions, que crea comunitat i que dona sentit compartit als nostres espais de trobada.

Bellvís és un poble que ha fet de la cultura una manera de ser. Ho demostren les seves entitats, les persones que hi dediquen temps i esforç, la biblioteca, amb més de vuit clubs de lectura, inclòs el de +90 i també les iniciatives artístiques que han sabut consolidar-se i deixar empremta amb el pas dels anys.

Per aquest motiu, vaig creure oportú dedicar el meu discurs, en una nit que posa en valor la poesia i el llegat d'una figura imprescindible com Maria-Mercè Marçal, a dos projectes que formen part de la identitat cultural del nostre poble: l'Hort Poètic, impulsat per en Jaume Suau i la Nati Moncasí, i el grup El Fil Invisible.

L'Hort Poètic arriba aquest any a la seva desena edició, i amb ell també ho fan els versos que han anat brotant entre les branques dels arbres plantats al llarg d'aquests anys.Són deu anys demostrant que la poesia pot arrelar en qualsevol lloc quan hi ha voluntat, sensibilitat i compromís col·lectiu. Com diu en Jaume Suau: «Cavar la terra i escoltar un vers comparteixen la mateixa voluntat: deixar petjada, cuidar la vida i sembrar futur».

L'Hort Poètic ens recorda que la cultura no és llunyana ni inaccessible; és la prova que els projectes culturals tenen futur quan un poble els fa seus. Forma part de la identitat cultural de Bellvís i ens recorda que la poesia també és conversa i comunitat, un exemple del que podem aconseguir quan apostem per la creativitat, la participació i la bellesa de les paraules.

De la mateixa manera, el grup El Fil Invisible ha anat teixint, amb la seva veu i la seva sensibilitat, espais de trobada al voltant de la poesia, la memòria i la veu de les dones. Divendres ens van emocionar recitant alguns dels poemes enterrats a les caixes del temps de l'Hort Poètic tot reivindicant, a través de la seva vestimenta blanca, el paper de tantes dones cosidores anònimes que, amb el seu treball i esforç, van contribuir a construir la societat que avui coneixem.

Perquè, igual que els arbres necessiten arrels profundes per sostenir-se i donar fruit, un poble necessita la cultura per mantenir viva la seva identitat. I aquesta identitat no la podem perdre. És la que ens cohesiona, ens dona sentit de pertinença i ens ajuda a entendre el valor d'allò que compartim.

La cultura és molt més que una activitat o una programació: és memòria, pensament, emoció i comunitat. I em sento orgullosa de formar part d'un poble que la viu, la cuida i la manté viva cada dia.