Concert de primavera de UËNSDEI en la Sala Polivalent del Casal Cultural Sebastià Serrano
02/04/2023
El passat divendres la banda formada pel bateria i percusionista Pol Alonso, la cantant Mónica Guiteras i el guitarrista i percusionista bellvisenc Albert Gilabert van actuar a la sala Polivalent, un marc molt interessant per gaudir de la bona música i la cultura.
El trio lleidatà-barceloní s'hi va lluir. Ben puntuals van pujar a l'escenari i van sonar les primeres notes de les cançons del seu disc "Mudança". Des del començament van saber apropar-se al públic i fer-lo partícip de la força i l'emoció de les seves cançons, una proposta molt personal i íntima que la Mónica, com a mestre de cerimònies, va anar desgranant tot contant la lletra de les mateixes i el seu significat. Cançons reivindicatives fetes amb uns arranjaments molt curosos i acompanyades de la senzillesa d'uns sons cuinats a foc lent lluny de la producció massiva. Una aposta per la cura de les coses fetes a casa, tal com diuen ells.
La bona sonoritat de la sala unida al fet de poder prendre unes copes asseguts al voltant de taules van propiciar un ambient més íntim, càlid i proper que el grup va saber aprofitar per mantenir un diàleg constant amb un auditori molt entregat que al final es va aixecar per aplaudir l'actuació.
La cirereta de la nit va ser amb la interpretació de l'únic bis, quan l'Albert, la Mónica i el Pol van baixar de l'escenari per cantar "a cappella" enmig del públic, un dels seus temes.
La seva actuació va ser tota una celebració.
El trio lleidatà-barceloní s'hi va lluir. Ben puntuals van pujar a l'escenari i van sonar les primeres notes de les cançons del seu disc "Mudança". Des del començament van saber apropar-se al públic i fer-lo partícip de la força i l'emoció de les seves cançons, una proposta molt personal i íntima que la Mónica, com a mestre de cerimònies, va anar desgranant tot contant la lletra de les mateixes i el seu significat. Cançons reivindicatives fetes amb uns arranjaments molt curosos i acompanyades de la senzillesa d'uns sons cuinats a foc lent lluny de la producció massiva. Una aposta per la cura de les coses fetes a casa, tal com diuen ells.
La bona sonoritat de la sala unida al fet de poder prendre unes copes asseguts al voltant de taules van propiciar un ambient més íntim, càlid i proper que el grup va saber aprofitar per mantenir un diàleg constant amb un auditori molt entregat que al final es va aixecar per aplaudir l'actuació.
La cirereta de la nit va ser amb la interpretació de l'únic bis, quan l'Albert, la Mónica i el Pol van baixar de l'escenari per cantar "a cappella" enmig del públic, un dels seus temes.
La seva actuació va ser tota una celebració.