Església Parroquial

Bellvís inicià la construcció del seu temple parroquial, d'estil neoclàssic, a principis del segle XIX. És d'admirar com superant tota mena d'entrebancs entre ells, la guerra de la Independència, es pogué donar per acabada a mitjans del mateix segle. Tots els fidels hi col·laboraren i a excepció del transport del guix, procedent de l'Assentiu, i de la pedra, que portaven d'Arbeca, tots els altres treballs, no professionals, es feren gràcies al voluntariat de tots els veïns. Recent acabada l'obra del temple, Bellvís sobrevisqué una gran contrarietat: les lleis sectàries que acabaren amb el Convent Trinitari de "Les Sogues" i amb la marxa de la comunitat religiosa, deixant com a conseqüència immediata la necessitat de traslladar a l'església de Bellvís la venerada imatge de la Mare de Déu de les Sogues. Bellvís no restà indiferent ni pretengué una solució provisional, sinó que va resoldre ampliar el seu nou temple parroquial construint, amb fonaments propis, un magnífic cambril, on les generacions futures de bellvisencs i bellvisenques i devots de la Plana puguessin venerar la seva patrona: la Verge de les Sogues. Més recentment es restaurà el seu temple dels desperfectes que sofrí durant la revolució del 36. En són testimoni l'ornamentació del seu Cambril, el retaule de l'altar major, la Capella del Santíssim, la pintura de tot el temple, així com d'altres reformes i embelliments que són un palès testimoni d'un poble que estima la seva història i guarda amb fidelitat les seves arrels i tradicions.